Autònoms: cessament d'activitat

Requisits

La prestació per cessament d'activitat dels autònoms té com a objectiu garantir un mínim de protecció social a aquests treballadors, col·lectiu especialment vulnerable en situacions de crisi econòmica. Per accedir a la prestació de cessament d'activitat, els treballadors autònoms han de complir els següents requisits:

• Estar inscrit i cotitzar al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), així com haver cotitzat a aquesta prestació durant almenys 12 mesos.

• Estar al dia en el pagament de les quotes de la Seguretat Social.

• Justificació d'una situació legal de cessament d'activitat per pèrdues econòmiques superiors al 10% dels ingressos obtinguts en un any sencer (excloent el primer any d'activitat), per execucions judicials o administratives que suposin com a mínim el 30% dels ingressos de l'exercici econòmic anterior, o bé per declaració judicial de concurs de creditors que impedeixi la continuació de l'activitat.

• Demostrar, mitjançant documentació financera i comptable, la impossibilitat de continuar l'activitat.

• No haver assolit l'edat de jubilació ordinària.

Un obstacle important per accedir a la prestació és que es requereixen registres comptables, fiscals i administratius exhaustius, que poden ser una barrera per a molts treballadors autònoms. Així, és molt habitual que la mutualitat demani al sol·licitant factures detallades, llibres d'ingressos i despeses i declaracions trimestrals i anuals, a més de certificats oficials. A més, les mutualitats fan una interpretació restrictiva del que constitueix una pèrdua o cessament involuntari, excloent situacions que podrien considerar-se vàlides sota una interpretació més flexible. Per exemple:

• En un cas, la sol·licitud de la prestació per cessament d'activitat d'un autònom va ser rebutjada per la mutualitat perquè les pèrdues de l'autònom no superaven el 10% dels beneficis (ignorant si aquests beneficis eren suficients o no per a la seva subsistència).

• En un altre cas concret, la denegació de la sol·licitud per part de la mútua es va basar en el fet que, tot i que el treballador autònom tenia pèrdues significatives, també tenia beneficis.

Ampliació de l'abast

No obstant això, els tribunals han qüestionat recentment aquest enfocament, assenyalant que la inviabilitat econòmica també pot existir encara que hi hagi majors beneficis que pèrdues: el nivell de facturació pot ser insuficient per garantir la subsistència (encara que les despeses no superin els ingressos). Alguns casos reals analitzats pels tribunals en els últims anys han contribuït a ampliar l'abast de la prestació. Entre els aspectes més destacats es troben:

• Un tribunal [TSJ Astúries 30-12-2014] ha dictaminat que no es pot denegar la causa de cessament d'activitat als autònoms que vegin reduïts els seus ingressos anuals a una petita quantitat amb la qual no puguin cobrir les seves necessitats.

• Un altre tribunal [TSJ La Rioja 14-03-2016] va determinar que la relació de casos per considerar la situació jurídica de cessament no és una llista tancada, i això permet incloure altres factors econòmics.

• També es va assenyalar [TSJ Castella-La Manxa 04-10-2018] que exigir que les pèrdues superin el 10% dels beneficis com a únic criteri podria ser desproporcionat, ja que s'ignora la realitat econòmica del treballador.

• Recentment s'ha reconegut [TSJ Andalusia (Sevilla) 18-09-2024] que no es requereix un resultat comptable negatiu per demostrar la inviabilitat de l'activitat.

Tingueu en compte que, a diferència del que succeeix amb l'anàlisi molt restrictiva de les mútues, els tribunals imposen el principi pro beneficiari, que busca prioritzar la protecció del treballador. I aquest principi és especialment rellevant en la interpretació dels requisits per accedir a la prestació per cessament d'activitat, ja que obliga les mútues a avaluar cada cas des d'una perspectiva que afavoreixi el sol·licitant —sempre que sigui raonable—. Per tant, si la mútua us nega la prestació per cessament d'activitat, reclameu davant la jurisdicció social.

Impossibilitat de continuïtat 

De tot això es pot deduir que, encara que el treballador autònom tingui beneficis, si els ingressos obtinguts no arriben o no s'acosten a una quantitat que pugui garantir un nivell de vida mínim i una subsistència digna (per a la qual cosa es pot prendre com a referència el Salari Mínim Interprofessional), això pot fer inviable la continuïtat de la seva activitat. En aquestes circumstàncies, és evident que el cessament de l'activitat no és voluntari, sinó el resultat d'una pèrdua d'ingressos derivada de les condicions del mercat.

En conseqüència, en els casos en què els ingressos siguin insuficients per cobrir les despeses bàsiques del treballador autònom —fins i tot si no pateix pèrdues—, els tribunals han reconegut que l'activitat és econòmicament inviable i que, si no es pot dur a terme com a principal mitjà de subsistència, no es pot exigir al treballador autònom que continuï duent-la a terme.

Durada i quantia

Recordeu que la durada de la prestació serà com a màxim de dos anys, en funció dels períodes de cotització existents en els 48 mesos anteriors a la situació legal d'atur (a més, d'aquests 48 mesos, 12 s'han d'incloure en els 24 mesos immediatament anteriors a la situació de cessament d'activitat). Així, la durada serà la següent:

Amb caràcter general, aquesta prestació es paga per un import igual al 70% de la mitjana de la base de cotització dels 12 mesos anteriors a la situació legal d'atur, però amb límits mínims i màxims (excepte en els supòsits en què s'accedeixi perquè s'ha tramitat un ERTO o per deutes amb creditors i excepte en els supòsits de suspensió temporal parcial per força major):

• L'import mínim no pot ser inferior al 80% de l'IPREM si l'autònom no té fills a càrrec seu o al 107% de l'IPREM si en té.

• El límit màxim serà del 175% de l'IPREM si el treballador autònom no té fills a càrrec seu, del 200% si en té un o del 225% si té dos o més fills a càrrec seu.